Jorn del juí (segons en Jonathan Swift, 1773) Oprimit per un torniol Hipnagògic m’enfonsí Al son d’on n’escandallí Un món de morts solsits pel Sol. En Jou maleït trenca el cel, Llamps lluen i trons espeteguen, Al seu tron guaiten i es neguen Els humans en por i recel. Diu en Jou fent tremolar el vel Rere el qual cascú és pecador: –Raça vil de qui fui pastor, Ramat orb, de molt talòs bel. Els volpells qui arrupits Sempre anàreu, i els plens d’urc, Els qui fan: “Mai amb vós, i jurc Llavors a veure-us fregits!” Car pertanyeu a inverses sectes (I obeïu els qui diuen, rucs, D’en Jou mateix saber’n els trucs). Us dic prou, n’estic tip, insectes! Qui es vol separat, mori doncs! Aneu de tronc o cremeu com troncs! |
i tanmateix tot el que en sap: ni futil·la, vós. Ni futil·la, vós, ni futil·la.
dilluns
La fi del món [també per als Catalans d’Ulldecona amunt i avall: o anem de tronc o cremem com troncs]
Etiquetes de comentaris:
anem de tronc o cremem com troncs,
Catalans del nord,
Catalans del sud
no pas gran cosa:
tothosaus:
- Eleuteri Qrim
- Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../